Quan s’accedeix al web de Linguamón - Casa de les Llengües, el primer que sobta és la pàgina inicial, amb la possibilitat de consulta en 21 llengües, no totes de gran difusió. El multilingüisme és, doncs, l’eix vertebrador del vostre projecte.
El portal de la Casa de les Llengües inclou llengües dels cinc continents, de molt parlades i de no tan parlades, amb graus diversos de reconeixement oficial, i prioritza l’àmbit euromediterrani. Reflecteix un món lingüísticament plural.

De fet, no coneixem cap portal que parli de multilingüisme que utilitzi 21 llengües, ni tan sols unes quantes més enllà de les tres o quatre més esteses. El web <www.linguamon.cat>, en contrast, apareix cada dia en occità, llengua amb estatus legal a Catalunya, i amb la llengua de signes catalana. En si mateix, el fet de sortir diàriament en 21 idiomes ja és una presa de posició: totes les llengües són iguals en drets, totes aporten valor i totes, és a dir, la diversitat lingüística, han de formar part de l’agenda dels grans temes pendents de la humanitat sencera.

La mundialització posa en contacte les persones i, per tant, les llengües com mai no s’havia vist en la història. Com gestionar la importància imparable del multilingüisme? Ho deixam en mans de qui sigui el més fort o ens basem en principis equitatius? La Casa de les Llengües és un centre excepcionalment singular, perquè aborda el cor d’aquest gran repte del segle XXI, el multilingüisme de la societat global. Que neixi des de la llengua catalana és particularment útil per a una idea de la diversitat basada en l’equitat.

Com va néixer la Casa de les Llengües?
Era un projecte que havia de realitzar-se a Londres, es deia “The World of Languages” i bàsicament preveia la construcció d’un museu de les llengües a la vora del Tàmesi.

Al Fòrum de les Cultures 2004, el lingüista britànic David Crystal va parlar del projecte londinenc i va reflexionar sobre quin seria el primer país, la primera capital, a crear la primera Casa de les Llengües. Catalunya hi va saber veure una oportunitat única de crear un organisme pioner, singular i necessari dedicat al patrimoni lingüístic de la humanitat i al multilingüisme. Un centre únic al món.

S’ha sabut aprofitar aquesta oportunitat i s’ha posicionat el català com a part del patrimoni lingüístic del planeta. Conjuntar la diversitat lingüística amb l’equitat no hauria estat tan evident si s’hagués fet a Londres, ja que probablement l’anglès hauria tengut més pes que no la diversitat.

Qui forma el Consorci?
Promogut per la Generalitat, que hi aporta tot el pressupost, el Consorci es va crear amb el Centre UNESCO de Catalunya i la Fundació Fòrum de les Cultures 2004. Fa poc, l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat l’entrada al Consorci mitjançant un acord del Ple, i ha cedit l’espai de Can Ricart on es construirà la seu. Obrirem al públic al final del 2010.

Quina finalitat té el Comitè Científic Internacional?
S’ha creat específicament per assessorar i validar els continguts científics del Museu de les Llengües, que es construirà a la nova seu de Can Ricart de Barcelona. És format per lingüistes dels cinc continents i altres personalitats de l’àmbit de les TIC, de l’educació, de la biologia o de l’economia.

Per a cada projecte es crea un comitè científic específic; per exemple, quan s’elabora material audiovisual, per a cada documental es forma un consell assessor. De la mateixa manera hi ha un consell que assessora la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme, o el Centre de Bones Pràctiques, amb participació de totes les universitats de l’àmbit lingüístic català.

Quina és la missió de la Casa de les Llengües?
La Casa de les Llengües és una central de coneixement sobre la diversitat lingüística del món. Volem promoure els valors universals de la diversitat lingüística i solucions equitatives en la gestió del multilingüisme, les llengües com a valor i tot allò que doni valor a les llengües.

Ens podeu indicar quines són les vostres línies d’actuació estratègiques?
Bàsicament, tres:
1. Donar visibilitat a les llengües del món. Els projectes més destacats són el Museu de les Llengües, el web multilingüe i la producció de productes audiovisuals. Es proposa difondre valors a partir del coneixement i està plenament al servei dels ciutadans, de la gent, de les famílies.
2. Creació de serveis en gestió del multilingüisme com, per exemple, la càtedra amb la UOC, el directori de centres d’aprenentatge d’idiomes; el Programa de Bones Pràctiques, el centre d’organitzacions i empresa o el portal de tecnologies multilingües, com a més significatives. Estan orientats als ciutadans i als especialistes.
3. Internet i la societat de la informació; com ara la cartografia digital interactiva, per informar sobre les llengües del món: cada usuari es podrà fer el seu mapa particular! I el YouTube de les llengües, una plataforma audiovisual al servei de les comunitats lingüístiques de la Terra. No cal dir que ho podrà usar tothom.

Quins d’aquests programes que dueu a terme destacaríeu?
El Programa de Bones Pràctiques recull experiències d’èxit tant en la gestió d’entorns multilingües com en la promoció de l’ús social d’un idioma. El català hi té un pes rellevant, és un cas que interessa molt internacionalment. I és una borsa de recursos lingüístics a partir d’experiències reals. El programa s’estén, hem signat convenis amb altres països per treballar-hi conjuntament, amb el Canadà, Austràlia, el País de Gal·les, el País Basc, Galícia i les illes Balears. Avui mateix, clicant al web, es poden consultar ja 150 bones pràctiques que es difonen en cinc idiomes.

La Càtedra Linguamón-UOC prepara un màster internacional en gestió del multilingüisme i l’estudi sobre multilingüisme i competitivitat a l’empresa catalana, i moltes altres actuacions centrades en la recerca, la formació i la difusió.

Destacaria també el portal de tecnologia multilingüe, que posa a disposició dels usuaris informació sobre productes i serveis d’enginyeria lingüística.

L’ONU ha proclamat l’any 2008 “Any Internacional de les Llengües”. Teniu prevista alguna actuació conjunta?
Les Nacions Unides, en proclamar l’Any Internacional de les Llengües, demana donar visibilitat a les llengües del món i encoratjar-ne la protecció i la defensa. Aquesta és la missió de la Casa de les Llengües!

En aquesta proclamació també hi ha un interès perquè les llengües grans no siguin empassades per l’anglès. S’ha valorat el pes d’Europa i s’ha tingut en compte l’emergència de les llengües de l’Orient. La Casa de les Llengües va participar en la inauguració de l’Any a París i té previst participar en els actes de cloenda que tindran lloc a Nova York al desembre.

Una de les activitats que es duen a terme en el marc d’aquest Any Internacional és l’exposició “La Mar de Llengües. Parlar a la Mediterrània”, que es va inaugurar a Lleida i que s’ha exposat durant la primavera de 2008 a la plaça Universitat de Barcelona. També s’ha pogut visitar a Girona, Tarragona, Palma, Menorca i Eivissa.

Centrant-nos ara amb la repercussió de la vostra tasca, quins beneficis tangibles aporteu als ciutadans? Quins projectes concrets els poden ser d’utilitat?
Podem dir que el 80 % de les accions de la Casa de les Llengües va adreçada als ciutadans, i al suport de les llengües concretes. S’han rebut 80.000 consultes de particulars sobre llengües, i continua creixent dia rere dia.

El futur Museu de les Llengües va adreçat també al ciutadà, com les exposicions. Destacaria també el directori de centres d’aprenentatge de llengües, que dóna informació sobre 343 centres de tot Catalunya, 54 llengües i 90 localitats, al qual es pot adreçar qualsevol usuari, per exemple, per conèixer on es fan classes d’amazig, d’italià, de mandinga, de rus, de grec modern, de portuguès o de guaraní, per posar-ne uns quants exemples.

La Unió Europea ha apostat per la gestió de la diversitat lingüística amb la creació del Comissariat del Multilingüisme. Leonard Orban, el comissari europeu, ha posat un èmfasi especial en la gestió lingüística en el món empresarial. En un món globalitzat, les empreses europees són conscients de la importància del multilingüisme i dels beneficis que pot aportar-los una bona política multilingüe?
El multilingüisme és un element clau en la gestió de les empreses. El segle XXI neix amb un interès expansiu de les empreses pel multilingüisme. Fins i tot, a vegades, les empreses tenen més interès que no els estaments polítics! En un món globalitzat, atendre amb la llengua del client o de l’usuari és una inversió en confort i fidelització. Una política vàlida si es vol donar un bon servei als clients, i evidentment per captar-los.

És la raó de la caixa d’estalvis més important d’Europa quan ofereix els seus serveis en 19 idiomes. O quan HSBC (HongKong and Shanghai Banking Corporation) s’anuncia al Times i destaca que “parla la llengua dels clients”.

D’altra banda, com diu Manuel Castells, professor d’investigació de la UOC, la creativitat és prèvia a la innovació, i la innovació és el motor de l’economia competitiva. Anotem-ho, perquè les llengües són al cor de la creativitat.

Creieu que les empreses troben suport en els governs, quant a actuacions per impulsar la competència multilingüística, perquè afavoreixi la competitivitat econòmica?
El multilingüisme és el gran repte del segle XXI. La seva importància no deixarà de créixer! Hi haurà, em sembla, canvis molt importants i la revolució tecnològica està obrint possibilitats insospitades. Pensem en les 225 wikipèdies, en 225 llengües!, o el pas de Microsoft o Google al multilingüisme. És una tendència imparable.

La implantació creixent de les TIC, Internet, etc., hauria d’afavorir la difusió de les llengües, però no hi ha el perill que fixi l’anglès definitivament com a lingua franca mundial?
Al contrari. Com he comentat abans, Internet és avui el motor del multilingüisme. Internet serà la Internet de l’eclosió de les llengües. Ja ho va dir el British Council el 2005.

Voleu afegir-hi algun altre comentari?
I tant! La vostra empresa, Linguacom, ha fet una aposta comercial i estratègica per crear una empresa de serveis lingüístics que dóna solucions a les necessitats multilingües d’institucions i empreses. Us espera un gran futur.